Amb l’amargura rodolant pel seu rostre, només va ser capaç de dir-li unes senzilles paraules abans que les llàgrimes li ofeguessin la veu:
- “ Ja pots retornar d’allà on vas sortir “ - li va dir, desesperada. Doncs, duran tota la nostra vida, només has sabut anar de bassa en bassa, esquitxant de fang el meu amor.
Jo, com el llac daurat, sóc aigua pura i cristal·lina que només en tocar-la et guaria
l’ànima. Però, tanmateix, a tu tan sols t’importava enfangar-te en altres indrets, omplint la meva vida de tristesa cada vegada que arribaves a casa.
Així doncs, a partir d’ara, que cadascú segueixi el seu camí i que la memòria de l’aigua et retorni al teu nivell. “
Una història curta en què s'hi troben moltes. Quina deus haver voler escrit?
ResponEliminaNo m'ho diguis. Cada vegada que entri llegiré una de nova i em continuaré fent la pregunta.
Pilar
Pilar, és una història que pot ser extreta de qualsevol racó de la vida. És pot interpretar de moltes maneres, com bé dius, i això és el que he pretès perquè així cadascú en tregui la seva pròpia conclusió, encara que després ho vegi d’ una altra manera esperant haver aconseguit treure’n l’entrellat.
ResponEliminaGràcies.
Esquitxar de fang a l'amor... És molt trist, i tal vegada només ho pot fer una persona mesquina.
ResponEliminaDes del far una abraçada amb barretina.
onatge
Benvinguda al papallones Homònima!
ResponEliminauna abraçada de llum!
Uauuuuuu! Preciós... Sí, hi ha qui prefereix revolcar-se pel fang a fer-ho sobre les ales d´una papallona...
ResponEliminaLa mesquinesa es pot presentar de moltes maneres i, quasi sempre, afecte a l’amor en tots els seus estats.
ResponEliminaUna abraçada, amb ales de paraules, Onatge.
Ben trobada, Sandra !! Gràcies per la rebuda de les teves papallones en la llum.
ResponEliminaUna abraçada, des del meu esvoletec d’ales de paraules.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMalauradament, és així. Però, sortosament, també hi ha que són aigua de vida, encara que altres només el llot del camí.
ResponEliminaGràcies, Judit, i benvinguda a les meves ales de paraules.
...traigo
ResponEliminasangre
de
la
tarde
herida
en
la
mano
y
una
vela
de
mi
corazón
para
invitarte
y
darte
este
alma
que
viene
para
compartir
contigo
tu
bello
blog
con
un
ramillete
de
oro
y
claveles
dentro...
desde mis
HORAS ROTAS
Y AULA DE PAZ
COMPARTIENDO ILUSION
PAPALLONA BLAVA
CON saludos de la luna al
reflejarse en el mar de la
poesía...
ESPERO SEAN DE VUESTRO AGRADO EL POST POETIZADO DE ESTALLIDO MAMMA MIA, TOQUE DE CANELA ,STAR WARS, CARROS DE FUEGO, MEMORIAS DE AFRICA , CHAPLIN MONOCULO NOMBRE DE LA ROSA, ALBATROS GLADIATOR, ACEBO CUMBRES BORRASCOSAS, ENEMIGO A LAS PUERTAS, CACHORRO, FANTASMA DE LA OPERA, BLADE RUUNER ,CHOCOLATE Y CREPUSCULO 1 Y2.
José
Ramón...
Gracias, José Ramón. Es un original y bello poema. También te mando saludos desde esta luna llena de la cosecha, que baña con su brillante luz mi mar Mediterráneo.
ResponEliminaUn saludo de Papallona Blava, con revoloteos d’ALES DE PARAULES