La riba de la mar ens parla de moltes coses d'il·lusions i somnis viscuts o només intuïts i per això més desitjats...Acostumem a idealitzar el que no hem pogut aconseguir i de vegades el somni és més plaent que la realitat. Molt bonic el poema. No sé si des d'on vius tu podràs veure la pluja d'estels, deu ser tot un espectacle. Bon diumenge, M. Roser
ai papallona com m'agradaria que la vida em donés respostes als meus interrogants !!! Sé el que em vols dir en el comentari al meu últim poema però em costa posar-ho en pràctica !!! gràcies de nou joan
La riba de la mar ens parla de moltes coses d'il·lusions i somnis viscuts o només intuïts i per això més desitjats...Acostumem a idealitzar el que no hem pogut aconseguir i de vegades el somni és més plaent que la realitat. Molt bonic el poema.
ResponEliminaNo sé si des d'on vius tu podràs veure la pluja d'estels, deu ser tot un espectacle.
Bon diumenge,
M. Roser
Versos que parlen d'un bonic instant viscut...
ResponEliminaGràcies, M. Roser. Tots, alguna vegada, potser, hem estat somniant a la riba de la mar, qui sap.
ResponEliminaUna abraçada, d’ales de paraules.
Audrey, benvinguda a les meves ales de paraules. Potser un instant viscut o potser un instant somniat o esdevenidor.
ResponEliminaGràcies i una abraçada.
la mar és una gran amiga que sap escoltar
ResponEliminagràcies de nou per compartir
sigues feliç
joan
Gràcies a tu, Joan, per llegir-me. La mar, sempre resulta una musa molt inspiradora per poetitzar.
ResponEliminaSalutacions.
A la riba del mar els pensaments venen i van seguint la remor de les ones, que bonics els teus versos :)
ResponEliminaSalutacions des de Lleida
Gràcies, magazine. Les ones de la mar ens duen per arreu on vulguem somniar. Benvinguda Lleida a les meves ales de paraules.
ResponEliminaUna abraçada.
ai papallona com m'agradaria que la vida em donés respostes als meus interrogants !!! Sé el que em vols dir en el comentari al meu últim poema però em costa posar-ho en pràctica !!!
ResponEliminagràcies de nou
joan