La meva foto
"El simple aleteig d'una papallona pot canviar el món" (Proverbi xinès)

divendres, 1 de juny de 2012

ASSAIG DE NOSTÀLGIA

Desassossec ancorat
a l’illa de l’ànima,
on la terra es desdibuixa
i les muntanyes s’emboiren.

Xiuxiueigs de vents il·lustrats,
s’entossudeixen en dir-nos
paraules arraconades
que dormen amb despit.

No vulgues tornar, nostàlgia.

El carrer de l’oblit
ja està empedrat de llàgrimes
que llisquen silencioses
a la penombra de fanals esgrogueïts. 

12 comentaris:

  1. Papallona...aquests vents que et porten paraules arraconades s'allunyaran i donaran pas a un cel blau, com tu. Et deixo pols de fades per les aletes...

    Abraçada,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Audrey, gràcies per aquesta pols de fades per les meves aletes. Aquest xiuxiueig també ens diu paraules que acaronen la nostàlgia arraulida.
      Abraçades de tornada.

      Elimina
  2. Com deu ser la nostàlgia de les papallones?
    Els xiuxiueigs, m'agraden amb paraules dolces i a cau d'orella...
    Les llàgrimes sempre trien el carrer de l'oblit, per això els fanals fan la llum esgrogueïda...
    Si vols foragitar aquest sentiment, potser un raig de sol et donarà un cop de mà...
    Però un xic de nostàlgia de vegades també és bo, i normalment és una convidada que no es queda, ens visita i se'n va...
    Petons de bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser, veritablement, no sé com deu ser la nostàlgia de les papallones. Aquesta reflexió, abillada de poema, que us proposo aquesta vegada, només és per convidar-vos a fer el vostre propi assaig, sense oblidar que només és això: assaig, és clar.
      Petons d’anada.

      Elimina
  3. Illa, vent, fanals d'oblit. Ressons de Màrius Torres.
    Tot em porta, encara que no ho vulgui, a la bella nostàlgia que amb la pluja ens proposes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Jordi. No sé si són ressons de Màrius Torres. Potser això és dir massa. No tinc per costum copsar ressons de ningú, només del propi sentiment que la inspiració em proposa. Com he dit a la M. Roser, només és un assaig on us convido a tots a fer la vostra pròpia reflexió, tot fent rotllana aplegats.
      Abraçades.

      Elimina
  4. Ja va essent hora que les nostàlgies descansin una mica... :) A veure si la claror del bon temps les allunya!

    Petonets suaus papallona...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carme. Veig que a tots us a donat la intuïció de que la pluja o el temps m’ha fet esvoletegar per records llunyans. La papallona només assaja, encara que potser el proper assaig serà de llum i claror. Qui sap.
      Més petons suaus de tornada.

      Elimina
  5. La nostàlgia s'impregna, inevitablement, dels éssers humans. Tal com diu Jorge Manrique: Cualquier tiempo pasado fue mejor. És un mar d'impotència la nostàlgia, no? És saber que allò viscut únicament tornarà a ser en la nostra ment. Hi ha una frase de l’escriptora Flavia Company que diu: “a las cosas y a los lugares no se puede volver ni siquiera volviendo”, i és ben cert. Un poema molt profund. Fins aviat, Papallona!

    ResponElimina
  6. Gràcies, Verba volant. Estic d’acord amb les teves paraules i amb els apunts que ens has donat. M’agrada la reflexió que has fet.
    Abraçades.

    ResponElimina
  7. molt ben expressat papallona, aquest desassossec , aquesta lluita interna contra la nostàlgia que torna i retorna

    una abraçadeta animosa
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Joan. També m’agrada que vosaltres tingueu aquesta lluita o reflexió interna amb aquests petits assaigs que us proposo. És clar que només són això, assaigs, doncs no hem de veure-ho d’una altra manera.
      Abraçades de tornada.

      Elimina

GRÀCIES PER ACOMPANYAR-ME AMB LES TEVES PARAULES.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

SEGUIDORS DE LES MEVES PAPALLONES

QR PAPALLONA BLAVA

QR PAPALLONA BLAVA

INFORMACIONS

INFORMACIONS