Per què parles amb mots
que el teu nom ofega,
navegant entre bromalls
d’ històries estotjades?
Altrament, enfurismat, el vent
em colpeja amb paraules ignotes,
a l’antull de l’oblit
escoltant fal·làcies.
Silenci, deixem esbrinar
perquè m’embolcalles
amb ressons de velles faules
si només sóc missatger de la mudesa.
-------------------------------------------------------------------------------------
PAPALLONA BLAVA
-------------------------------------------------------------------------------------
PAPALLONA BLAVA
Te m'escapes, sempre, silenci.
Missatgers rebels duen sempre paraules,
malgrat que no sigui certes.
Calleu missatgers de mentides!
Deixeu que parli el silenci,
mentre no arriben paraules de veritat.
Missatgers rebels duen sempre paraules,
malgrat que no sigui certes.
Calleu missatgers de mentides!
Deixeu que parli el silenci,
mentre no arriben paraules de veritat.
Carme Rosanas
-------------------------------------------------
-------------------------------------------------
En silenci
contemplant el vostre.
Poc a dir, res a dir
si no és mes bell.
contemplant el vostre.
Poc a dir, res a dir
si no és mes bell.
Sa Lluna
----------------------------------------------------------
Serà aleshores quan el silenci
deixi de turmentar-me
que trobaré la pau?
La pau del silenci
dins el silenci
sense murmuris callats.
deixi de turmentar-me
que trobaré la pau?
La pau del silenci
dins el silenci
sense murmuris callats.
Drapaire de mots
-----------------------------------------------------------
Quan el silenci ens parla,
deu ser perquè paraules sublims,
malden per sortir del seu estoig...
No escoltis el vent,
que les vol emmudir amb mots desconeguts,
i banals...
No és important el perquè,
tanca els ulls i deixa't embolcallar per aquests ressons del silenci...
M. Roser Algué
-------------------------------------------------------------------------------------------
Silenci...ets bell quan ets compartit,
vora el mar.
Quan m'embolcalla en solitud,
el saludo i el deixo fer,
li demano que no m'estrenyi...
i l'omplo de paraules, de sons per endolcir l'ànima.
Moments que compartim amb l' Audrey
-------------------------------------------------------------------------------------------
Quan el silenci ens parla,
deu ser perquè paraules sublims,
malden per sortir del seu estoig...
No escoltis el vent,
que les vol emmudir amb mots desconeguts,
i banals...
No és important el perquè,
tanca els ulls i deixa't embolcallar per aquests ressons del silenci...
M. Roser Algué
-------------------------------------------------------------------------------------------
Silenci...ets bell quan ets compartit,
vora el mar.
Quan m'embolcalla en solitud,
el saludo i el deixo fer,
li demano que no m'estrenyi...
i l'omplo de paraules, de sons per endolcir l'ànima.
Moments que compartim amb l' Audrey
-------------------------------------------------------------------------------------------
Te m'escapes, sempre, silenci.
ResponEliminaMissatgers rebels duen sempre paraules,
malgrat que no sigui certes.
Calleu missatgers de mentides!
Deixeu que parli el silenci,
mentre no arriben paraules de veritat.
Carme, gràcies.
EliminaEn silenci
ResponEliminacontemplant el vostre.
Poc a dir, res a dir
si no és mes bell.
Sa Lluna, gràcies.
EliminaSerà aleshores quan el silenci
ResponEliminadeixi de turmentar-me
que trobaré la pau?
La pau del silenci
dins el silenci
sense murmuris callats.
Drapaire de mots, gràcies i abraçades per a tots.
Eliminagran poema papallona, per rellegir i quedar en silenci assaborint-lo
ResponEliminauna abraçadeta delicada i en silenci
joan
Una altra abraçada per a tu, Joan. Gràcies per les teves amables paraules, que deixarem en silenci tal i com us proposo en aquest nou assaig.
EliminaEstic molt d'acord amb el que diu en Joan Abellaneda. Els teus poemes són una invitació a llegir i a rellegir.
ResponEliminaJa torno.
Gràcies, Jordi. Tu, el Joan Abellaneda i totes les altres companyes blogaires sou molt amables amb els vostres comentaris i participació amb els assajos que proposo a batec d’ales.
EliminaAbraçades.
Quan el silenci ens parla, deu ser perquè paraules sublims, malden per sortir del seu estoig...
ResponEliminaNo escoltis el vent, que les vol emmudir amb mots desconeguts,
i banals...
No és important el perquè, tanca els ulls i deixa't embolcallar per aquests ressons del silenci...
Petons de bona nit.
M. Roser, gràcies i més petons de tornada.
EliminaSilenci...ets bell quan ets compartit,vora el mar.
ResponEliminaQuan m'embolcalla en solitud, el saludo i el deixo fer, li demano que no m'estrenyi...i l'omplo de paraules, de sons per endolcir l'ànima.
Petons i abraçades, Papallona.
Gràcies, Audrey. Abraçades que tornen amb esvoletecs silenciosos.
Elimina