Fugir?Millor pintar rialles
amb llapis d'esperança
cercant el destí.
Fugir?
Millor regar els somnis
en nits de bonança
sota llençols de lli.
Fugir?
Millor caminar descalça
damunt petjades velles
acollint paraules d'ahir.
Fugir?
No.
Millor anar fent camí.
Anónimo M diu: ...(leí tus poemas relacionados con el mar y, de paso, algunos más, molt bons). Te felicito por este "Fent Camí", de todos los buenos poemas que te he leído este, sin duda, se convierte en uno de mis favoritos, pero repito una vez más que todos me gustan. Espero poder seguir leyéndote.
ResponEliminaBaix baixet... (que va dir un gran mestre) Una Abraçada
Sempre, baix baixet, Anònim M. És veritat. El mestre ja ho deia, com bé dius, millor a cau d’orella.
EliminaGràcies pels comentaris i amables paraules.
Una abraçada de tornada.
Fugir no sol ser mai una solució per res i tu ho dius tan bonic...
ResponEliminaMillor pintar esperances
amb llapis de llum
i colors de rialles.
Millor tancar els ulls
i viure els somnis
d'una nit màgica.
Millor anar fent camí
sobre paraules velles
seguint petjades d'ahir.
Millor...
Per cert, que ha passat amb el blau? És perquè la papallona s'ha vestit de tardor???
Petonets que venen pel camí.
Fugir? No, M. Roser. Sempre endavant i amb una abraçada tot pintant rialles per la vora del camí.
EliminaSi et refereixes a que el poema havia quedat amb el fons en blanc, ja ho he arreglat. El món cibernètic és així. Però, si ho dius per una altra cosa, ja m’ho diràs. La papallona sempre vesteix de blau, acompanyada de mil colors, és clar.
Més petonets enviats de tornada.
Ho dic perquè dins del quadradet del dibuix, el nom i la papallona són de color groc, com les flors...O jo els hi veig!
EliminaHi veus molt bé, M. Roser. Però, per fer conjunt amb les margarides m’he vestit, només per la foto, amb el mateix color que les flors. Per cert, les flors són del meu recer i la fotografia també. Però, com deia abans, el blau és el meu color. Sempre !
EliminaMés abraçades.
Ui, que coqueta, tu tota conjuntada...
EliminaMés petonets.
As vist? Sort que les papallones som de mil colors encara que, com ja sabeu, els meus esvoletecs només són blaus.
EliminaMés petonets de tornada.
Fugir? Mai, sempre fer camí.
ResponEliminaAferradetes, nina!
Totalment d’acord, Lluna. Per això la papallona no para de fer esvoletecs arreu, a la vora de tots vosaltres.
EliminaMés abraçades que volen de tornada.
M'agrada anar fent camí... però reconec que molts cops també m'agradaria fugir. Ni que sigui perquè no ho he fet mai! :)
ResponEliminaMillor així, Carme. No crec que fugis, doncs ens quedaríem sense la nostra col•lecció de moments i això no pot ser, no.
EliminaSempre fent camí i amb una abraçada.
veus avui coincideixo amb la carme, m'agradaria fugir a vegades, encara que només fos per adonar-me que no és la solució...
ResponElimina:-) bon poema-reflexió
gràcies papallona per deixar polsim de pol·len per l'espai virtual
una abraçada
joan
Joan, suposo que tothom ha volgut fugir alguna vegada, sobretot de si mateix, però millor fer camí. Això, sí.
EliminaGràcies a tu, sempre.
Més abraçades.
I mai no caminaràs sol,
ResponEliminadiu la cançó.
I molt ben dit. Gràcies, Jordi.
ResponElimina