Li agradava molt banyar-se a la riba del llac, quan feia molta calor, perquè així es refrescava les ales i estava elegant per anar a la trobada del seu cavaller. Era una espiadimonis molt coqueta, i sempre somniava que era una princesa de dolça mirada però amb cua de drac.
Caram, una espiadimonis que a més de coqueta tenia molta fantasia...
ResponEliminaPerò jo no sé si li seria fàcil volar amb cua de drac.
Un microrelat molt bonic, amb les paraules més importants de la llegenda de Sant Jordi. Suposo que la rosa encara no ha florit...
Petonets de bona nit.
Gràcies, M. Roser. M’agraden molt les propostes que sempre ens fa la mestressa del blog “ Tumateix llibres “ . És un convit a la imaginació per gaudir entre tots. Per això, la espiadimonis pot imaginar que és tan bonica com una princesa mentre esvoletega amb la seva imaginària cua.
EliminaAiii!! Aquesta imaginació...
Petons draconians de tornada.
Aiiii aquesta imaginació...és que pot amb tot!!
ResponEliminaJa veus, si ella es veia preciosa amb la seva cua doncs una, i ben gran, que els somnis ho fan tot possible!!
Aferradetes voladores!!
Veritablement els somnis ho poden tot, per això mai s’ha de deixar de somniar doncs allí és troba l’essència de l’esperit.
EliminaAbraçades, Lluna.
Bellesa alada, però paraula densa, vida etèria.
ResponEliminaParaules també denses les teves Jordi. Gràcies.
Elimina