La finestra es va esbatanar convidant entrar a la freda venteguera que li va colpejar els pensaments. El vent del nord s’anunciava gèlid aquell dia i l’espill, que reposava al fons de la seva l’habitació, reflectí la llum dels cingles, encara, argentats que despuntaven a l’alba des de la llunyania.
Com cada dia, es despertava amb el delit d’abraçar el seu fill. Era l’única alegria de la seva vida, puix només li quedava l’amor d’aquell ésser que li embolcallava l’ànima de llum i esperança. Se’n va anar a tancar de seguit la finestra, doncs no volia que es refredés l’estança i el seu petit fillet emmalaltís de fred o enyorança.
Feia molt temps que el pare havia marxat i ell no parava de preguntar quan tornaria a casa.
Ella no parava de besar aquells cabells bruns i aquells ulls de mel que li recordaven un amor ja passat que no tornaria. Però, ara, el seu present era un món de tendreses que la il·lusionaven i li donaven la força que necessitava per caminar endavant, sense nostàlgies.
Amb això, va sentir unes manetes tendres que li eixugaven una llàgrima furtiva mentre una veueta li deia a cau d’orella:
- FELICITATS, MARE!! Avui és el millor dia de tots.
Ambdós es van fondre en una abraçada, on el temps es va esvanir discret, deixant que l’amor, l' alegria i la felicitat embolcallessin a mare i fill en aquella casa.
Un text preciós i ple de tendresa, Papallona. He pensat amb la cançó de La mare:
ResponEliminaEl nen és petit
i mig adormit,
la mare se'l mira
i al peu del bressol
no el deixa mai sol,
joiosa sospira...
Fes nones reiet,
fes nones fill meu
que ets un angelet,
que m'envia Déu.
el besa a la cara
el basa al front,
petons d'una mare,
el més gran del món...
(fragment)
Felicitats a totes les mares, tots els dies de l'any.
Petonets de bona nit.
Gràcies, M. Roser. Estic d’acord amb tu, doncs el dia de la mare és, per suposat, tot l’any, les 24 hores del dia. Des del seu primer instant, fins el darrer alè nostre.
EliminaPerò, des de fa anys, el primer diumenge de Maig (el mes de les flors o el mes de Maria de quan jo tenia les ales molt petites) es celebra el dia de la mare i, per això, he volgut retre aquest humil homenatge a totes les mares i àvies que estan al costat dels fills encara que ells ja siguin pares. Allí estem, a l’ombra o a recer, per quan vulguin o necessitin el nostre ajut o paraula.
Abraçades de tornada.
Em sembla fantàstic Papallona, sobretot per les que ja són àvies, que són mares dues vegades...i necessiten més "mimitos"...
EliminaFelicitats a totes les mares, felicitats papallona!!!
ResponEliminaGràcies, Carme. Felicitats, també, per a tu i a totes les mares i àvies que, en molts casos, són aquestes mares de reforç de preu incalculable.
EliminaAbraçades.
L'amor, vencedor, aboleix el temps.
ResponEliminaLa gran victòria és aquesta.
La dels vençuts.
L’amor esvaneix tot i ho embolcalla d’alegria. Ens fa victoriosos arreu on som.
EliminaAbraçades, Jordi.