Branques de fusta seca
balanceja el vent de la ignorància,
a l’antull de la supèrbia.
*
Rostre de mirada esblaimada
enfurismat per la desesperança,
rosega escorça cremada.
- Papallona blava.
- "El simple aleteig d'una papallona pot canviar el món" (Proverbi xinès)
QR PAPALLONA BLAVA
INFORMACIONS
Hola Papallona,
ResponEliminaAvui el teu poema és com el títol, té un aire d'amargor...Suposo que és un clam de nostàlgia per els boscos perduts, però amb el temps, tornaran a reviure, amb el color de l'esperança...
Petonets, optimistes.
Gràcies, M. Roser. Més que nostàlgics, de vegades, predictius. Depenent del camí escollit, poden ser aires de benaurança o d’amargor.
ResponEliminaPetons de tornada.
que els aires d'amargor siguin airejats per una brisa fresca i renovadora !
ResponEliminaptonets papallona !!
;-)
Gràcies, Joan, encara que sigui amb retard. Et desitjo unes bones festes de Nadal amb la millor companyia.
EliminaAbraçades.
Ens queda certa amargor quan veiem on hem arribat, l'esperança d'un nou camí per fer ens tornarà la calma.
ResponEliminaBessets, papallona maca!
Sempre amb esperança. Gràcies, Lluna. Que l’any nou ens porti tot allò que ens ha mancat en aquest vell que ja marxa. Salut, alegria,amor, pau i harmonia per a tots.
EliminaPetonets de tornada, Lluna de nits en calma.
Bon nadal i feliç any nou, papallona !!! petonets ;-)
ResponElimina