La pell de neu és poc estable, per això aquesta figura modelada amb tants de sentiments, acaba amb no res...Una llàstima! Vigila que el fred no et glaci les ales... Petonets.
Gràcies, Jordi. El blanc és molt versàtil. Ara llueix la seva escala de matisos dalt dels cims, damunt teulades, vorejant carrers i arran de mar. Cada lloc on habita li dóna els seu reflex. Una abraçada.
La pell de neu és poc estable, per això aquesta figura modelada amb tants de sentiments, acaba amb no res...Una llàstima!
ResponEliminaVigila que el fred no et glaci les ales...
Petonets.
Gràcies, M. Roser. Tinc les ales a bon recer en aquests dies de fred. Petonets de tornada ben abrigadets.
ResponEliminaCom diu la Roser, tots aquests sentiments càlids, acabaran per fondre la pell de neu i renaixeran !!
ResponEliminaBon dia de vent !!
Gràcies, Artur. Sempre reneix la vida sota la calidesa de la pell.
EliminaUna abraçada blava.
El blanc té, per a tu, molts de matisos. Sempre en saps trobar de nous, i ben suggerents.
ResponEliminaGràcies, Jordi. El blanc és molt versàtil. Ara llueix la seva escala de matisos dalt dels cims, damunt teulades, vorejant carrers i arran de mar. Cada lloc on habita li dóna els seu reflex.
EliminaUna abraçada.