La meva foto
"El simple aleteig d'una papallona pot canviar el món" (Proverbi xinès)
ALES DE VIDRE,
ESVOLETECS DE COLOR.
ENCANT LLUMINÓS.




dimecres, 23 de novembre de 2011

OMBRES I CLAROR




L
a venteguera etzibava una força inusitada per aquella contrada, encara que el paisatge, feréstec i embromat, abillava el silenci com a únic convidat. Sota el penya-segat, les aigües de la riuada fluïen avall empeses per les darreres pluges. Semblava que la vida defugia sota aquell cel enfurismat, pintant llenços amb colors de turmentes i estralls.
Gairebé ja no li quedaven forces per mantenir dreta la seva figura, antany agosarada. Ja ningú venia a cercar benaurança ni aixopluc a la seva casa.

   La casona que l’havia vist créixer era  plena de rialles i somnis d’infants, però feia molt temps que l’últim habitant se n’havia anat i, ara, els seus records, de temps passats, no sabien com enganyar a la tristesa des d’aquell jardí cobert de terra erma, germinant moments esquinçats.
  
   Sol, sense forces, els seus somnis s’anaven trencant, al mateix compàs tenebrós,  mentre les parets de la casa s’esberlaven dibuixant esquerdes de dolor. Amb un darrer esforç, encoratjat pel record d’aquella terra que li havia donat la vida, va fer una crida i el món es va aturar.
  
   Sobtadament, les fulles començaren a reverdir, les flors van escampar pètals d’alegria fent estores al jardí. Tot s’il·luminà dins la casona, retornant les veus del passat. Qui havia obrat aquell miracle ? O, només era un miratge?
Ja no importava el perquè de tot plegat. Només havia estat un somni esgarrifós que li havia cisellat un futur estrepitós. Les arrels absorbien la vida des de les profunditats, i les branques bressolaven versos acaronats per un sol falaguer  encuriosit de mots.

   Tan sols era un arbre però, en aquell instant, era tot l’ Univers.  

13 comentaris:

  1. Hi ha somnis que no els hauríem de somiar mai. M'agrada molt el despertar de l'arbre i el seu esclat de vida, vencent la letargia de la foscor.
    Els arbres són tot un univers, Papallona Blava i ho sents quan els toques la soca. I si acostes l'oïda, sents el batec del seu cor, quan circula la saba.
    M'agraden els teus poemes, però els teus relats en van plens de poesia i m'atrauen moltíssim.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Gairebé no goso dir-hi res. I consti que fa hores que me'l llegeixo. Somni corprenedor en el sentit, de formes finíssimes: els adjectius i els adverbis hi tenen llum pròpia, són senzills i selectes alhora, de bella sonoritat.

    ResponElimina
  3. Gràcies, Pilar. M’agrada la natura i, de tant en tant, hi faig esvoletecs encara que, de vegades, sigui en forma de relat. Els arbres, sobretot, són l’Univers que ens configura transmetent-nos aquesta saviesa que les seves arrels ens deixen escrita a l’escorça, fins a tocar el cel infinit.
    Petons.

    ResponElimina
  4. Jordi, jo tampoc goso dir gaire cosa davant el teu comentari. Senzillament, només et diré: Gràcies !! Doncs vinent d’un filòleg són molt d’agrair les teves amables paraules.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Papallona un vídeo amb unes imatges precioses, però no he pogut sentir la música perquè se m'han espatllat els altaveus, prometo escoltar-la...
    Quin text tan preciós, un arbre que desafia totes les adversitats a sol i serena...i quan ja està a punt de defallir, alguna cosa el remou per dins i torna a revifar, ell i el seu entorn i en aquell moment es converteix en l'ARBRE...que potser tot plegat era un miratge? Però la vida és un somni... Jo també l'he llegit unes quantes vegades i he anat descubrint matisos nous. M'ha agradat molt.
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  6. Gràcies, M. Roser. La música del vídeo és de Enya. M’agrada molt aquesta cantant i compositora irlandesa i, com pots veure, en el blog hi tinc present la seva música. Són uns vídeos molt ben fets. Quant al meu relat t’agraeixo el teu comentari i celebro que t’hagi agradat. És pot fer la lectura que hom vulgui o que el cor li digui. Això ho deixo a gust del lector.
    Una abraçada i espero que puguis arreglar aviat els altaveus, doncs la música sempre relaxa l’ànima.

    ResponElimina
  7. Ja he pogut escoltar la música i m'ha agradat...
    Bona setmana,
    M. Roser

    ResponElimina
  8. Bona setmana per a tu, també, M. Roser. Celebro que t’hagi agradat. A mi, la música de Enya, com et vaig comentar, m’agrada molt. Però diuen que per a gustos els colors, és clar.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  9. preciós relat i a més escrit amb mestria i amb un llenguatge ric

    gràcies per la teva visita i les teves paraules de suport

    joan

    ResponElimina
  10. Gràcies a tu, Joan. Una vegada més, et dic que la força neix de nosaltres mateixos. No hi ha res millor per enfrontar aquesta lluita, que ser capdavanter amb la teva pròpia torxa de vida.
    Una abraçada de papallona blava, amb les meves ales de paraules.

    ResponElimina
  11. Papallona, es un text preciós, ja que quan comences a llegir, t’envolta tot un munt de coses i d’un Univers, com poden ser els arbres. Paraules precioses que et fan pensar. Gracies per un text tan enriquidor i màgic alhora.

    ResponElimina
  12. Gràcies pel teu comentari, Anònim. Doncs el que, realment, és molt enriquidor són les vostres paraules, amics blogaires, juntament amb la màgia de la vostra presència.
    Una abraçada de papallona blava.

    ResponElimina

GRÀCIES PER ACOMPANYAR-ME AMB LES TEVES PARAULES.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

SEGUIDORS DE LES MEVES PAPALLONES

QR PAPALLONA BLAVA

QR PAPALLONA BLAVA

INFORMACIONS

INFORMACIONS