RIALLA DE MARBRE

N

its de recerca pels carrers de la memòria, on la ment s’esmuny per les escletxes del silenci, colpegen els mots abaltits de tanta basarda. Nostàlgiques paraules, ordides amb cendra, apaguen les veus llunyanes, embromant la realitat amb misteris de lluna plena i neu deixatada. Mentrestant, el foc dansava somort a la llar amb les darreres guspires deixant que el fum desdibuixes el cel cremant desitjos acomplerts, acaronant l’alba.

   Aquella novel·la l’havia mantingut despert fins el final. Li fascinaven els relats de misteris on els personatges no semblaven el que eren, atrapant-lo dins el llibre.

  - Quin calfred !! Aquesta història m’ha deixat ben aclaparat – va dir, parlant sol. Tant de bo que el meu desig també es faci realitat.

    Sense pensar-ho més, es va aixecar i va deixar el llibre damunt la prestatgeria. Ja era tard, més de mitjanit, i l’endemà s’havia de llevar a trenc d’alba, doncs un gran bloc de marbre l’esperava a primera hora del matí. Tot i així, aquella nit, el seu estudi d’escultor li semblava més fred que el marbre que acostumava a cisellar. Va fer una darrera ullada als esbossos que tenia amuntegats damunt la taula, i va apagar la llàntia que l’havia il·luminat en aquelles hores de lectura solitària. Amb això, en sortir de l’ estança, de sobte, va sentir la estranya sensació que no estava sol.  No s’ havia adonat que una ombra tenebrosa el seguia fins la seva cambra, doncs feia temps que vivia sol en aquella cabana en mig del bosc on només el seu ajudant hi tenia accés.

   Amb les primeres llums del matí, com sempre, el jove ajudant de l’escultor va entrar amb les seves claus, tal i com feia cada dia. Tenia un llarg camí per arribar a la cabana, però li agradava de fer aquest passeig pel bosc encara que fos en cotxe. En obrir la porta els seus ulls van contemplar una majestuosa figura de marbre cisellada amb la precisió d’un gran mestre. Desconcertat, va cridar el nom del seu amic, però només el silenci vestia les parets d’aquella casa. Estava sol en una cabana vorejada d’absència enigmàtica.  

   Va decidir tornar contemplar la figura que l’havia deixat amb el cor esberlat, com el trossos de marbre que s’escampaven arreu de la sala. En aixecar la mirada cap aquell rostre perfecte ho va veure clar, i un crit d’horror retrunyir per tota la casa. Aquella era la gran obra que el seu mestre sempre havia desitjat i, ara, la tenia davant d’ell.  

  Cap al mig dia, el sol enlluernava juganer escorcollant tots els racons,  tafanejant la timidesa de les ombres d’aquell lloc oblidat. El jove aprenent d’escultor, abatut, va tancar la porta d’aquell estudi per sempre més. En sortir de la cabana va deixar les claus en el mateix amagatall però, aquesta, seria la darrera vegada. Amb ell quedaria segellat aquell secret esgarrifós que l’arrossegaria fins a la fi del seu temps.

S’havia acomplert el desig del seu mestre, encara que el preu havia estat massa elevat, doncs l’ eterna mirada només reflectia una trista rialla de marbre.