Vull deixar, rere meu,
empremtes de pau i harmonia,
de joia i felicitat.
Vull que les meves petjades
deixin esteles a la mar
perquè els meus ulls hagin vessat
llàgrimes d’alegria.
Vull sentir com s’esvaneix
la boira al meu costat,
quan la nit s’acomiada, discreta,
besant les primeres gotes de rosada
mentre m’abraça el vel de l’amistat.
Ui Papallona, em sembla que seria fantàstic que tothom deixés unes empremtes tan positives.Voler fer-ho ja és un primer pas...
ResponEliminaAquesta mar on hi voldries deixar les petjades, si haguessis plorat d'alegria, podria ser tot un...mar de llàgrimes...
I si no se'n va la boira , la pots utilitzar com a vel de l'amistat, ja que també embolcalla...i després, els amics faran que surti un raig de sol...
Copio les empremtes i segueixo les petjades, ah i ajudo a que surti el sol, perquè et faci brillar molt, ales blaves...
M. Roser
Si tu ho vols així... Així serà. No hi ha res que pugui més que la teva voluntat interior...
ResponEliminaDes del far nit bona.
onatge
M. Roser, com sempre, gràcies per les teves amables paraules. Sempre procuro que de les meves ales caiguin paraules positives, doncs l’alegria és una de les millors emocions que podem sentir, per això hem d’omplir tot un mar de llàgrimes, entre tots és clar, però sempre alegres.
ResponEliminaGràcies, també, per ajudar a que surti el sol que ens il•lumini a tots el camí, per poder anar junts amb l’abric d’aquest vel d’amistat que gaudeixo amb els vostres comentaris.
Una abraçada d’ales.
Gràcies, Onatge. Estic d’acord amb tu, doncs de la voluntat naixen els camins que ens han de portar allí on volem arribar.
ResponEliminaUna abraçada.
Esteles blaves que discretament ens acompanyen. Gràcies.
ResponEliminaun poema molt bonic papallona, va deixant un camí ple d' esquitxos frescos i alegres
ResponEliminaabraçades
joan
Gràcies a tu, Jordi. Doncs fent els meus esvoletecs per arreu, intento deixar esteles senzilles i discretes bategant amb ales de paraules.
ResponEliminaUna abraçada.
Joan, gràcies. Els meus esvoletecs o els teus esquitxos sempre intenten omplir de llum el camí, quan la tenebra vol apagar la torxa de l’alegria.
ResponEliminaAbraçades de llum.
miles de gracias mi querida y admirada poetisa por emocionar nuestros sentimientos con la profunda sensibilidad y belleza de tus versos, besinos multicolores con todo mi cariño y admiración.
ResponEliminaGracias a ti, Ozna, por tus amables palabras. Vuestras emociones son alegría para mi alma.
EliminaUn abrazo de papallona blava.