La meva foto
"El simple aleteig d'una papallona pot canviar el món" (Proverbi xinès)
ALES DE VIDRE,
ESVOLETECS DE COLOR.
ENCANT LLUMINÓS.




dimarts, 31 de gener de 2012

L' E S C R I B A


s
empre el trobava assegut prop del gran riu, abstret en l’escriptura tan acurada que deixava en fulles de persea. Aquell noi ben plantat l’atreia cada dia cap aquell lloc màgic on sempre regnava un silenci sadollat de mots.

-          Hola, noi ! Que fas en aquest indret amb estris d’escriptura? Jo sóc SESHAT, i tu ?

 La noia, encuriosida, va voler interrompre la tasca d’ aquell jove que sempre anava acompanyat pel misteri.  Per tant, va tornar a  fer-li la pregunta doncs la seva curiositat augmentava a mesura que el silenci es dibuixava en els ulls del noi, amb semblança d’un déu i la seriositat d’un escriba.

  -   Per què no respons a la meva pregunta, jove silenciós? Potser no entens les meves paraules? Va dir-li, amb insistència, en veure que no obtenia la resposta desitjada.  

   Lentament, el jove escriba va alçar els ulls amb placidesa i va mirar la noia tan insistent que li oferia conversa. La seriositat del seu rostre es va anar transformant, poc a poc, en un somriure discret mentre la convidava a seure al seu costat.

   - Comprenc molt bé les teves paraules, jove Seshat - li va dir, esbossant una ganyota entremaliada. Només volia escoltar, altre cop, la música que per a mi es la teva veu quan em parles. Però ara, prefereixo que m’escoltis i així podré satisfer la teva curiositat.

El jove, complaent, va començar el seu relat al costat de la noia més bonica que mai havia vist a la ciutat d’Hermòpolis:
  
-   Sóc THOTH déu de la saviesa i de les paraules, doncs he creat l’art  de l’escriptura i sóc Senyor dels invents, l’arquitectura i patró dels escribes. Per això, cada dia, em veus emprant aquest estris on transcric les ordres que els déus em confien pel seu acompliment. D’aquesta manera, puc desenvolupar la tasca de jutge mediador en els seus conflictes com autoritat esversada i per damunt de tots ells. Altrament, també se’m reconeix com figura principal dins la cerimònia de transformació dels difunts a éssers espirituals. Finalment, et diré que se’m considera déu lunar mesurador  del temps, pel meu ajut i contribució a la confecció del calendari segons els canvis de la lluna.

   Després del seu relat, va tornar el silenci entre els dos joves i, una vegada més, va ser la noia qui el va esquinçar amb l’admiració que aquell jove li havia encès en la mirada.

-   Gràcies, jove déu de les paraules i la ciència, li va dir fent una reverència. Jo també et dec una explicació per la teva paciència: El meu nom ja el saps. Però, el que no saps és que sóc Senyora dels llibres, deessa de l’escriptura, de la història i protectora de les biblioteques. També sóc Senyora del calendari i l’astronomia i mesuradora del temps, vinculada als arquitectes i reconeguda com a Senyora dels constructors.


   Després de molts segles, la llegenda d’aquells dos joves romandria guardada, per sempre, dins la història, a través del “Llibre de Thoth” i de les gestes dels faraons escrites en “L’arbre de la vida de Seshat.”

6 comentaris:

  1. Quin escrit tan preciós Papallona...Les llegendes, siguin d'on siguin tenen un encant especial, però les dels egipcis són especialment màgiques. Hi ha una dita que diu;
    "Les llegendes no cal que siguin veritat, n'hi ha prou que siguin boniques".
    Suposo que algun avantpassat teu d'ales blaves i daurades, devia voleiar pels palaus i potser algun faraó nen, s'ho mirava embadalit...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  2. Gràcies, M. Roser. Les cultures antigues sempre m’han agradat molt i, entre elles, la egípcia és de les que més ens ha aportat en el món actual. Com dius, potser algun avantpassat meu deuria fer algun esvoletec entre faraons. Qui sap...
    Més petons per tu de tornada.

    ResponElimina
  3. a mi també m'hipnotitza la cultura egípcia, de fet fa anys que m'agradaria anar a Egipte i he llegit molts llibres sobre aquesta cultura...
    el teu relat transporta també a aquesta màgica cultura

    abraçades papallona
    joan

    ResponElimina
  4. Egipte i el seu encís, Joan. Tot un món de màgia i misteri. Estaria bé fer una ullada a les seves piràmides.
    Gràcies i una abraçada.

    ResponElimina
  5. miles de gracias querida y admirada amiga por regalarnos tan bellas e interesantes letras de tan suprema cultura , muchos besinos de esta amiga admiradora que te desea feliz fin de semana con todo mi cariño.

    ResponElimina
  6. Grácias a ti, Ozna, por tus bellas palabras. Un abrazo para ti que vuela hacia tu tierra asturiana, de tu amiga Papallona blava.

    ResponElimina

GRÀCIES PER ACOMPANYAR-ME AMB LES TEVES PARAULES.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

SEGUIDORS DE LES MEVES PAPALLONES

QR PAPALLONA BLAVA

QR PAPALLONA BLAVA

INFORMACIONS

INFORMACIONS