La meva foto
"El simple aleteig d'una papallona pot canviar el món" (Proverbi xinès)
ALES DE VIDRE,
ESVOLETECS DE COLOR.
ENCANT LLUMINÓS.




diumenge, 11 de març de 2012

EL CISTELL BUIT

                                                                 Trobada a la xarxa


H
avia trepitjat tots els racons del bosc i encara no havia trobat res per sadollar les necessitats de casa. La seva dona li havia dit aquell matí, a trenc d’alba, que el rebost estava buit i ja no quedava menjar ni llenya per abrandar el foc. Els petits ploraven de gana i la desesperació era l’únic àpat que hi hauria a taula.

   Amb el ressò d’aquelles paraules i l’ànima nua de coratge, el seu home havia agafat un cistell per endinsar-se a la muntanya a la recerca d’aliments per la seva família. Eren temps molt difícils per a tots però, de ben segur, la seva situació era totalment aterridora. La por, la tristesa, l’angoixa, el fracàs i, potser, la covardia eren els únics que l’acompanyaven per aquell camí pedregós i feréstec on regnava la bogeria per portar un bocí de menjar a casa.

   Cansat d’anar de mal borràs per aquella contrada, amb els braços esgarrapats  i el cor esbroquellat, va decidir descansar sota un pollancre arrelat prop d’un riu d’aigües tranquil·les i silencioses, fins que la son el va vèncer després de tanta recerca infructuosa.

  - On aneu amb aquest cistell, bon home ? – li va dir, al cap d’una estona, una veu dolça i harmoniosa.  Potser sou un boletaire a la recerca d’un erol ? O espereu omplir aquest cistell d’herbes guaridores per l’herbolari de casa ?

    Desconcertat per aquella veu que li parlava a cau d’orella, es va aixecar d’un salt, neguitós, per cercar qui li deia aquelles paraules però, al cap d’una estona, després d’ escorcollar arbreda i brolla, s’adonà que no hi havia ningú al seu entorn i se’n tornà, abaltit, a seure a la riba del riu, prop de la gorga.

-  No vols respondrem, home del cistell buit ? – li va dir- la veu, insistent. No em cerquis prop teu, doncs no és així com ens has de veure. Només m’has de dir el que desitges i, si n’ets mereixedor, les aloges t’ho concedirem.

-  Qui són les aloges?- va preguntar, estamordit.

   -  Les aloges- li va respondre, una altra vegada, la veu que provenia de l’aigua, som nimfes d’aigua dolça que habitem en els gorgs. Allí és on neixen els rius i  és el nostre estatge.  No has de tenir por si la veritat habita a la teva ànima, doncs sempre estaràs protegit per nosaltres. Per tant, ens has de veure amb els ulls del cor i així podrem escoltar les teves mancances.

   Sota l’ encanteri d’ aquelles boniques paraules, aquell home desesperat va relatar a les nimfes tot el que li passava amb el dolor clavat com un fermall, mentre la tristesa rodolava pel seu rostre transformada en llàgrimes.

   -  Molt bé – li va dir, la dona d’aigua. Ja pots marxar cap a casa abillat d’alegria i esperança. La teva bondat serà compensada en veure la sinceritat de les teves paraules. A partir d’ara no hi mancarà res a la teva taula, doncs mai més tornaràs amb el cistell buit a casa.

13 comentaris:

  1. Un conte preciós, que encara avui dia el podríem fer servir ,dins la dura crisis que ens estan fen passar. Es dur, real i confortant alhora. He rellegit varies vegades el text, i com més el llegeixo més m’agrada. Et felicito Ales. Salutacions.

    ResponElimina
  2. ¡¡¡ que bella historia nos regalas querida y admirada amiga ¡¡¡ Infinitas gracias por concedernos el privilegio de ser testigos de ella. Miles de besinos con todo mi cariño y feliz tarde de domingo.

    ResponElimina
  3. un relat escrit amb riquesa de vocabulari i de forma, a l'estil més pur dels contes on la bondat es veu recompensada... tant de bo fos així, un altre món tindríem

    una abraçadeta bondadosa i sincera papallona

    joan

    ResponElimina
  4. Gràcies, anònim. Veritablement, aquest conte és aplicable a l’actualitat, doncs la situació dels protagonistes no difereix gaire amb moltes famílies d’avui dia.
    Abraçades.

    ResponElimina
  5. Gracias a ti, Ozna, por visitar mis alas y tener el privilegio de tu compañía. Deseo que tengas una feliz semana y te mando besos de vuelta hacia tu morada.

    ResponElimina
  6. Gràcies, Joan. És veritat que el món seria ben diferent si la bondat i la bona feina fos recompensada però, malauradament, crec que això només passa en els meus contes. Tot i així, la papallona sempre vola amb la imaginació i la màgia tot ho canvia.
    Abraçades sinceres per a tu també, Joan.

    ResponElimina
  7. Un conte molt bonic Papallona...les dones d'aigua són les protagonistes de moltes de les nostres rondalles populars, segur que elles t'agrairan que les facis protagonistes dels teus bells relats. Segur que mai cap degotall del seu gorg, t'esquitxarà les ales...
    Calen històries on la bondat sigui un estil de vida!
    Un petó de bona nit.

    ResponElimina
  8. Gràcies per compartir aquesta rondalla!. M'agraden els relats màgics i que recullen valors fonamentals per un bon caminar diari...

    ResponElimina
  9. I quin aire de misteri!
    Em demano, però, si el verb ESBROQUELLAR hi és per vocació literària o si el tens sentit en algun indret.
    Tot i que per la seva sonoritat ja s'entén molt bé quin paper hi fa, hem hagut de mirar-lo al DCVB per assegurar-nos-en.
    Ens agrada molt l'atmosfera inquietant i engojada que hi poses.
    Un bell cistell, i molt treballat, diria jo.
    Una abraçada engojada.

    ResponElimina
  10. Gràcies, M. Roser. Sempre m’han agradat les nostres rondalles i la nostra màgia. De fet, m’agrada escriure contes, i així pensar que es poden fer una mica realitat els desitjos de les persones. Com bé dius, a veure si en fem un estil de vida de la bondat, la tolerància i tantes altres qualitats que, avui dia, s’han anat desdibuixant força.
    Petons de tornada d’aquesta papallona blava.

    ResponElimina
  11. Audrey, gràcies pels teus moments que comparteixes amb aquestes ales de papallona. Tal i com li deia a la Roser, tant de bo que mai manquessin aquests valors tan importants per il•luminar aquest camí, a vegades un xic tenebrós i de boira baixa.
    Abraçades d’anada.

    ResponElimina
  12. Gràcies, Jordi. Referent a la qüestió del verb “Esbroquellar” et diré que és un verb que m’agrada emprar en termes literaris, perquè té un so molt adient segons el tipus de relat que s’escriu, com és en aquesta ocasió.
    Em dius, també, si l’he sentit en algun indret. Bé, et diré que fa anys el vaig sentir anomenar per terres de l’ Empordà on hi tinc gent amiga, encara que no és l’ indret on van néixer les meves ales. D’aquesta manera vaig collir aquesta paraula i la vaig posar a bon recer.
    Esperem que aquest cistell sempre estigui ple d’esperança per tots. I, una vegada més, gràcies per les teves belles paraules.
    Abraçades màgiques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la informació. Me l'apunto a l'Empordà. I n'omplo el cistell.

      Elimina

GRÀCIES PER ACOMPANYAR-ME AMB LES TEVES PARAULES.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

SEGUIDORS DE LES MEVES PAPALLONES

QR PAPALLONA BLAVA

QR PAPALLONA BLAVA

INFORMACIONS

INFORMACIONS