La meva foto
"El simple aleteig d'una papallona pot canviar el món" (Proverbi xinès)

diumenge, 19 de febrer de 2012

L' EQUÍVOC D' UNA MIRADA


L
a nit el va sorprendre corrent, encara, per tots els carrers de la ciutat, amb el cor bategant d’impaciència i follia. Aquella solitud l’atemoria doncs, en la seva desesperada recerca, tan sols l’acompanyava el mantell blanc de la gebrada. La rauxa de voler sentir el perfum dels seus cabells el va encoratjar en aquella nit tan freda, on el vel emboirat de la matinada acollia un silenci esgarrifós de ganyotes entelades.

    - On ets, estimada ? Per què no et trobo a cada racó de la meva mirada ?

   Esmaperdut en mig de tanta basarda, la clariana que la lluna li regalava era l’únic camí de tornada. Feia molt temps que havia somniat amb aquell viatge. El carnestoltes l’encisava des de ben jove, i tothom li deia que se’n havia d’anar allí on les disfresses eren molt més que una festa.
La veritat és que per a ell eren el símbol de l’art i l’ambigüitat. El joc de la vida reflectida en una cara.
 
   -  Per què em sento tan defallit i oblidat ? No entenc aquesta tristesa que m’embolcalla, sense pietat ni clemència.

Només el so de l’aigua el va treure de la seva abstracció quan, de sobte, una figura va sorgir del canal com una exhalació.

   - Hola, foraster ! – li va dir, una dona de màscara argentada. Que hi fas en aquest pont de somnis i sospirs ? T’has perdut en aquesta nit de llums i espelmes ?

Aquell jove solitari es va quedar meravellat davant d’aquella dama que li parlava amb tanta subtilesa.

  - Qui ets, màscara agosarada? Potser l’ al·legoria de la felicitat ?

La figura ressorgida d’aquelles aigües enfosquides, li va dir que la felicitat era un somriure etern en un camí de llàgrimes.

   - Què vol dir la teva mirada ? – li va etzibar, foragitat. Què fas aquí, esfinx hieràtica ?

   Després d’uns instants de silenci, la dona misteriosa li va agafar la mà i se’l va emportar, poc a poc, per aquell pont on les ànimes llunyanes encara hi sospiraven.

   - Mira rere teu - li va dir, trobaràs la resposta.

   L’estranya dama el va embolcallar amb la flaire dels seus cabells. El perfum que desprenia la bruna cabellera el va embogir però, aleshores,  un crit d’esglai retrunyir per tota la ciutat, omplint la nit de tenebres. El seu cos, ensangonat, restava a terra i la lluna descobrí, per fi,  el rostre impenetrable de la moira.

 - Ara ja sé quin és el teu nom, dama de l’engany – li va dir. Anem doncs, avui, jo només sóc l’ inesperat de la nit. Però, per a mi, tu sempre seràs l’equívoc d’una mirada.       

8 comentaris:

  1. Bé, sol del tot no estava doncs l'acompanyaven la boira, la lluna i la gebrada, tot i que s'ha de dir que són companys de tarannà fred... les paraules de la dama d'aigua, m'han recordat el cant de les sirenes que feien embogir els pescadors...
    No ens hem de refiar mai de les mirades que es dissimulen rere una màscara, ens podem endur sorpreses desagradables...
    És tan bonic perdre's en una mirada neta i clara!
    Segur que alguna Papallona blava amb els seus esvoletecs l'ajudarà a desfer-se de l'encanteri...
    Petons.

    ResponElimina
  2. M. Roser, gràcies. Les mirades són de molta rellevància doncs, de vegades, en hi ha prou en que es trobin en un instant de la vida. Encara que siguin mirades equivocades.
    Petons de tornada.

    ResponElimina
  3. gracias querida y admirada escritora por regalarnos tan bellas y profundas letras, miles de besinos y feliz inicio de semana con todo mi cariño.

    ResponElimina
  4. Grácias a ti, Ozna, por regalarme tus amables palabras. Feliz semana, también, para ti con un abrazo.

    ResponElimina
  5. El final és colpidor, però l'ambient glacial que vas teixint és atuïdor. I esglaiador com la frase lapidària que resumeix el text. L'equívoc d'una mirada. L'esglai d'una mirada.

    ResponElimina
  6. Gràcies, Jordi. Deixo que cadascú faci la seva pròpia lectura. Una mirada pot portar a molts equívocs, i alguns són irreparables.
    Una abraçada sense esglai, és clar.

    ResponElimina
  7. entre boires i tenebres teixeixes un ambient enigmàtic i confús on el protagonista cau embogit...
    molt ben portat el relat papallona, doncs es fa rellegir per trobar tot el seu significat: les màscares i les mirades que amaguen quelcom...

    abraçades
    joan

    ResponElimina
  8. Joan, de vegades, caminar entre boires i tenebres ens dóna més claredat de la que podem pensar. Hi ha molta incògnita darrera una mirada, per tant us deixo fer a cadascú la vostra lectura. Gràcies.

    Abraçades sense tenebres, és clar.

    ResponElimina

GRÀCIES PER ACOMPANYAR-ME AMB LES TEVES PARAULES.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

SEGUIDORS DE LES MEVES PAPALLONES

QR PAPALLONA BLAVA

QR PAPALLONA BLAVA

INFORMACIONS

INFORMACIONS