Com fulles arrossegades,
volen sense enjòlit
els somnis dels amants,
dins la tardorenca passió
esbalaïda i turmentada,
arrencant desitjos ignorats.
Clarobscurs dins el cor,
encoratgen flames cendroses
renaixent espurnes impàvides,
on calius esponerosos
acomiaden verdors
besant llavis de tardor.
Ei! Molt bo, Ales!
ResponEliminaEl disseny de la imatge també és teu?
Gràcies, Jordi. Sempre em són molt encoratjadores les teves paraules. Aquesta és la meva salutació de tardor. Estació que m’agrada, especialment, pel seu espectacle de colors i llum i per la calidesa de les seves vetllades a la bora de bons amics.
EliminaReferent a la fotografia et comento que, en aquesta ocasió, l’he trobat a la xarxa, per això no l’he signada amb el meu nom. Tan sols l’he retocat posant-li el marc que l’acompanya, per a donar-li un punt més personal i adient com a papallona, per l’estació que encetem a partir d’ara.
Desitjo que tingueu una bona vetllada a Corró d’Amunt. Suposo que ja ens en fareu algun retall . Hi estaré amb cor i ànima, encara que no hi podré fer cap esvoletegada. En una altra ocasió, tal vegada.
Abraçades tardorenques.
Preciós nina, m´agrada moltíssim!!
ResponElimina(La imatge molt encertada)
Bessets!
Gràcies, Sa lluna. La tardor obra la porta a la inspiració barrejant colors i sentiments. Aquesta imatge també em va captivar així que la vaig veure.
EliminaPetons de tornada.
uau , papallona !!!! un poema bestial, ric, de categoria suprema en el contingut i en la forma
ResponEliminaquin plaer llegir-te !!
una abraçadeta
joan
Gràcies a tu, Joan, doncs les teves paraules sempre em són de gran vàlua. Meu és, també, el plaer de llegir-te i endinsar-me en cada racó dels teus versos.
EliminaAbraçades tardorenques.
Diuen que els amors tardorals, són més autèntics, precisament perquè la passió cedeix el seu lloc a l'afecte reposat, la tendresa...
ResponEliminaNo hi fa res que les espurnes acomiadin verdors, els ocres de tardor són colors dolços com la mel...
Jo també vaig anar a donar la benvinguda a la tardor.
Petons d'anada.
Estic d’acord amb tu, M. Roser. L’amor no ha de tenir barreres que l’impedeixin obrir la porta del cor.
EliminaEl Joan, des dels seus esquitxos, ja ens ha comentat el plaer de la vetllada a Corró. Celebro molt que poguéssiu gaudir de la vostra trobada. Espero poder estar amb tots vosaltres en una altra ocasió.
Abraçades de tornada.
Una tardor plena de sentiments, que els colors tardorencs il.luminin els desitjos ignorats.
ResponEliminaM'agrada molt la imatge, molt encertada pels colors.
Abraçada,
Gràcies, Audrey. Els colors de la tardor ens donen caliu i llum per retrobar sentiments arrecerats.
EliminaAbraçades tardorenques.
M'encanta, de tot cor, el poema. La tardor és una de les èpoques en què es desperten més passions, no? Fins aviat!
ResponEliminaGràcies, Verba bolant... La tardor sempre inspira a poetes i pintors que caminen aplegats compartint paraules i colors.
EliminaArreveure.
Feia dies que no volava pel teu blog, quina llàstima, perdre'm aquest versos.
ResponEliminaPRECIOSOS. ;)
Gràcies, Drapaire de mots. M’agraden les paraules que vas recollint mentre neix el dia. És molt especial aquest sentiment que comparteixes amb tots nosaltres. De tant en tant, aquesta papallona blava també hi fa els seus esvoletecs.
EliminaSempre que ho vulguis, em trobaràs a les meves ales de paraules.
Una abraçada.
Si en comptes de "arrencant desitjos ignorats" digués "desitjant arrencar la ignorància" pensaria que fas apologia dels cursos i els col·leccionables que plouen quan aplega la tardor.
ResponEliminaJosep, gràcies pel teu comentari. La veritat és que m’has fet riure amb el teu acudit. Bé, veig que ets una persona molt versàtil i això està bé, al menys estàs distret.
EliminaReferent al que em dius, també et comento que jo no tinc per costum fer apologia de res. Ans al contrari, m’agrada l’art de la bona conversa, cosa que està en perill d’extinció. Els versos surten de sentiments que bateguen al cor, res a veure amb els productes comercials on els mitjans de comunicació no paren de marejar-nos constantment.
La tardor ens sol arrencar desitjos que no sabem que tenim estotjats.
Una abraçada, i gràcies per visitar les meves ales de paraules.