A la lluerna solitària, "l'enlluernen" encanteris de llum... Acostumada a la claror de la seva torxa, fa cara d'innocència i busca una il·lusió... Encara que les absències la vulguin cobrir de foscor, ella busca els plaers que la poden fer feliç. Potser en les flors...
Avui no sé com he clicat el teu bloc, que m'han vingut un estol de papallones i m'he hagut d'apartar perquè poguessin continuar el seu vol. Potser ha estat un efecte òptic!!!
M. Roser, aquest estol de papallones segur que eren amigues que t’he enviat perquè et fessin companyia mentre feies volar la teva imaginació. Més petonets de tornada i amb molta llum, és clar.
Gràcies a tu, Joan, per les teves amables paraules. Les lluernes són amigues de les papallones perquè ambdues són companyes de camí, doncs mentre una l’ il•lumina l’altra pot volar sense por d’ensopegar amb la foscor. Papallones, falenes, lluernes o, potser un espiadimonis, qui sap, pot venir a l’ampit de la vostra finestra aquesta nit. Més abraçades.
A la lluerna solitària, "l'enlluernen" encanteris de llum...
ResponEliminaAcostumada a la claror de la seva torxa, fa cara d'innocència i busca una il·lusió...
Encara que les absències la vulguin cobrir de foscor, ella busca els plaers que la poden fer feliç. Potser en les flors...
Avui no sé com he clicat el teu bloc, que m'han vingut un estol de papallones i m'he hagut d'apartar perquè poguessin continuar el seu vol.
Potser ha estat un efecte òptic!!!
Petonets enlluernats, d'anada.
M. Roser, aquest estol de papallones segur que eren amigues que t’he enviat perquè et fessin companyia mentre feies volar la teva imaginació.
EliminaMés petonets de tornada i amb molta llum, és clar.
ara també t'atreveixes a volar de nit !! Volar en la foscor i lluitar contra les mancances i les pors amb la llum interior que il.lumina el camí
ResponEliminagràcies papallona pel teu amable i guaridor suport !!
una abraçadeta delicada
joan
Gràcies a tu, Joan, per les teves amables paraules. Les lluernes són amigues de les papallones perquè ambdues són companyes de camí, doncs mentre una l’ il•lumina l’altra pot volar sense por d’ensopegar amb la foscor. Papallones, falenes, lluernes o, potser un espiadimonis, qui sap, pot venir a l’ampit de la vostra finestra aquesta nit.
EliminaMés abraçades.
Saps què he pensat?
ResponEliminaQue sovint em sento així.
El repunt final
també la faig meva.
I tant que sí.
Gràcies, Jordi. Hi estic d’acord. Tots, potser, som lluernes o falenes però mai fàmules de la por.
EliminaAbraçades.