Amb la brisa del mar t’adormies
i els somnis et visitaven, amagats,
acaronant records i alegries
de temps llunyans estimats.
El teu cor, de sobte, despertes
quan en l’horitzó, dibuixats,
apareixen versos i paraules
recitant moments anhelats.
La boirina, poc a poc, esvaneixes
mentre els rajos de sol daurats,
inflen de coratge totes les veles
de vells vaixells ancorats.
Dolces marinades, papallona!
ResponEliminaQuin goig Papallona adormir-te amb la brisa del mar i que et visitin els somnis...
ResponEliminaSegur que els vells vaixells ancorats, són plens de versos i paraules que tu has descobert, quan els raigs de sol han fet esvair la boirina...pots recitar-les al vent!
Bona nit.
Gràcies, Carme. Que aquesta brisa marinera també arribi a la teva col•lecció de moments.
ResponEliminaUna abraçada.
M. Roser, veritablement, la brisa marinera és un goig i molt més, és clar, si va acompanyada de versos recitats a la riba de la mar.
ResponEliminaGràcies i abraçades.
un poema preciós blava !
ResponEliminam'ha encantat com el haikú que em vas deixar al meu blog
moltíssimes gràcies
abraçada !!
joan
miles de gracias querida y admirada poetisa por acariciar nuestros sentidos con la belleza de tus versos, muchos besinos con todo mi cariño y feliz día de san Valentin.
ResponEliminaPapallona blava, que aquesta brisa i boirina de la mar et reportin felicitat i harmonia, doncs son un versos bonics.
ResponEliminaAmb molt de coratge entra el sol, molt ferm, per la finestra des d'on escric. Però no arribo a veure els illots (de les Medes?) de la imatge. Això sí: ens arriben, sense boira, els mots dels vaixells recordats.
ResponEliminaGràcies, Ales.
Com sempre, gràcies a tu Joan. M’alegra que t’hagi agradat el meu haikú. La teva lluna va ser inspiradora.
ResponEliminaAbraçades de tornada.
Tus bellos poemas, Ozna, unidos a la melodía de tu blog nos hacen sentir dulces momentos a compartir con todos vosotros.
ResponEliminaMás besos de vuelta batiendo mis alas de palabras.
Gràcies pels teus anònims desitjos. Els mateixos t’envio, jo, de tornada.
ResponEliminaUna abraçada.
Gràcies a tu, Jordi. Com sempre, els teus comentaris omplen de caliu l’estança des d’ on escric aquestes paraules. De la foto et puc dir, com veieu, que és d’en Joan Anglas, i si clickeu l’enllaç veureu totes les fotos d’aquest magnífic fotògraf.
ResponEliminaAbraçades !!