Gràcies, Sa lluna. Potser t’arriba’t així però, de vegades, cremar històries pot ser quelcom bo que, a mesura que el foc consumeix, et revifa l’ànima. Al menys és així com el meu esvoletec inspirador ho ha vist mirant les flames imaginàries. Més abraçades.
No és tan fàcil esborrar somriures, malgrat les paraules cendroses, si estan fets de núvols... -? Potser perquè en surt el record difuminat d'alguna història d'amor que s'ha acomplert davant les flames, i ara ja només en queda el caliu fumejant...
A mi m'agrada passejar-me pels carrers dels poblets i veure sortir el fum de les xemeneies, acompanyat per la flaire de la llenya que es va consumint a la llar de foc...Fa olor de fred... Petons de finals d'octubre.
M. Roser, aquestes cendres només han desdibuixat una mica les paraules, doncs el fum no podria esborrar-les del tot. A les meves ales també els hi agrada passejar-se pels carrers de poblets, on les xemeneies respiren moltes històries que s’escolen fins el cel. Ja comença el temps d’arrecerar-se al caliu d’aquestes llars. Bona castanyada i bona nit, de fred i paraules vora el foc.
%5B1%5D.jpg)
Preciós aquest poema, encara que un pèl tristó.
ResponEliminaAferradeta!!
EliminaGràcies, Sa lluna. Potser t’arriba’t així però, de vegades, cremar històries pot ser quelcom bo que, a mesura que el foc consumeix, et revifa l’ànima. Al menys és així com el meu esvoletec inspirador ho ha vist mirant les flames imaginàries.
Més abraçades.
No és tan fàcil esborrar somriures, malgrat les paraules cendroses, si estan fets de núvols...
ResponElimina-?
Potser perquè en surt el record difuminat d'alguna història d'amor que s'ha acomplert davant les flames, i ara ja només en queda el caliu fumejant...
A mi m'agrada passejar-me pels carrers dels poblets i veure sortir el fum de les xemeneies, acompanyat per la flaire de la llenya que es va consumint a la llar de foc...Fa olor de fred...
Petons de finals d'octubre.
M. Roser, aquestes cendres només han desdibuixat una mica les paraules, doncs el fum no podria esborrar-les del tot.
EliminaA les meves ales també els hi agrada passejar-se pels carrers de poblets, on les xemeneies respiren moltes històries que s’escolen fins el cel. Ja comença el temps d’arrecerar-se al caliu d’aquestes llars.
Bona castanyada i bona nit, de fred i paraules vora el foc.
Abrusadora la llenya del cor.
ResponEliminaTens raó, Jordi. De vegades, suposo, quan les flames dansen entorn la llenya, poden ser altament abrusadores dins el cor.
Elimina