Amb l’amargura rodolant pel seu rostre, només va ser capaç de dir-li unes senzilles paraules abans que les llàgrimes li ofeguessin la veu:
- “ Ja pots retornar d’allà on vas sortir “ - li va dir, desesperada. Doncs, duran tota la nostra vida, només has sabut anar de bassa en bassa, esquitxant de fang el meu amor.
Jo, com el llac daurat, sóc aigua pura i cristal·lina que només en tocar-la et guaria
l’ànima. Però, tanmateix, a tu tan sols t’importava enfangar-te en altres indrets, omplint la meva vida de tristesa cada vegada que arribaves a casa.
Així doncs, a partir d’ara, que cadascú segueixi el seu camí i que la memòria de l’aigua et retorni al teu nivell. “
