La meva foto
"El simple aleteig d'una papallona pot canviar el món" (Proverbi xinès)
ALES DE VIDRE,
ESVOLETECS DE COLOR.
ENCANT LLUMINÓS.




dilluns, 30 d’abril del 2012

ASSAIG DE SOLITUD


Pensaments que pugnen
per sortir del calaix de la memòria
ancorats en el temps,
esclaus de la vergonya per un
silenci oblidat.

Còmodes les paraules,
dins el calaix s’han quedat
doncs, la covardia de l’estança
era millor que l’esclat.

Potser només és una màrfega
plena de forats on s’esmunyen
totes les paraules, emboirades
de tanta soledat.

Assaig o sentiments ?

Tal vegada, només pensaments
que ens aürten des de l’ànima
deixant-nos atuïts,
abans d’ encimbellar la por
mentre que la moira
ens espera a l’espona del llit.

dilluns, 23 d’abril del 2012

AMB FLORS I PARAULES

                                                     - CONTE DE SANT JORDI -


E
l jardí romania desolat des de feia molt temps. Les flors, amb colors endolats, defugien la llum mentre els seus pètals entristits queien a terra en un amarg comiat, arrossegats pel vent. Temps ençà, quan la vida lluí plena de cants i meravelles, en tots els seus racons s’hi prodigaven versos enamorats de poetes. Però ara, el silenci era l’únic rapsode.

   Al fons, a recer d’una alzina, damunt una taula de pedra ferida per l’oblit, un llibre amb fulls  descolorits d’enyorança, reposava sense que ningú gosés llegir les seves paraules esborrades, amb ressò d’antigues faules de dracs i cavallers, de princeses i lloances. Al seu costat, un vell banc cobert de brolla esperava l’arribada de la damisel·la enamorada.

   Aleshores i com cada any, a trenc d’alba, en un esclat màgic de llum i garlandes, el jardí oblidat va despertar del seu encanteri. Les flors ballaven impàvides, abillades amb colors de primavera. Poc a poc, com figura de tènue fulgor, ressorgí  una delicada figura.
Sempre puntual a la cita s’assegué en el seu banc de pedra per retrobar, una altra vegada, el llibre de versos i rondalles, d’al·legories i llegendes que reposava sobre la taula. Acaronat per tan bella dama, de llargs cabells daurats i perfum de rosa blava, el llibre va despertar lentament de la seva letargia, resplendint cada full com guspires daurades.  Entretant... els mots anaven desvetllant versos, arraulits als fons de les pàgines, endormiscats entre pètals.

Amb això, el xiuxiueig del vent va ser estendard de la seva arribada:

   - Hola, estimada !! – li va dir, el galant cavaller d’argentada armadura. Tu ets la flor més bonica d’aquest jardí.
  
   - Benvingut !! – li va respondre ella, enrogida. Tu ets qui enamora les meves paraules.

   Embadalits l’un de l’altre, les seves mirades descobriren el secret anhel d’un petó. Però, sense adonar-se’n, el vel del crepuscle, ignot del seu esbalaïment, els va embolcallar quan, encara, molts versos cercaven  la càlida lluïssor igual que l’esvoletec d’una falena.
El darrer besllum del dia es va apagar, abaltit. Els amants es van acomiadar fins a la propera diada. El llibre i la rosa reposaren junts, l’un al costat de l’altre i, un cop més, el silenci va esmorteir les darreres paraules...:



“... Pètals de versos
      estotjats entre llibres,
          somnien amors.”



dilluns, 16 d’abril del 2012

QUAN ÉREM FELIÇOS de RAFEL NADAL




Feia temps que no parlava amb el Rafel. Però, aleshores, li va sonar el mòbil i va saber que el destí els havia ajudat.
-  Estava pensant en tu - li va dir ell
-  Jo també. Recordes, encara, quan érem feliços ?
- És clar. Sobretot per Nadal, oi?


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

SEGUIDORS DE LES MEVES PAPALLONES

QR PAPALLONA BLAVA

QR PAPALLONA BLAVA

INFORMACIONS

INFORMACIONS
Protected by Copyscape Originality Checker