Des de la seva habitació, rere la finestra, el petit aprenent de mag somniava que algun dia trobaria el camí que el portaria cap a la saviesa de la màgia. D'aquesta manera, anava practicant tota mena de trucs mentre esperava que s’anés la febre i, així, poder sortir a jugar al jardí. De sobte, la finestra es va obrir fent enlairar les cortines. El noiet, esporuguit, es va apropar. Però, el xiu-xiu de les flors li van dir:
Segur que la trobada del petit mag amb la màgia va ser el millor que li va passar a la vida. Sort que es va deixar trobar. De vegades ens amaguem i impedim que ens arribin les coses importants.
ResponEliminaPenso que la màgia som nosaltres mateixos. No cal cercar una cosa que ja tenim dins el cor, només l’hem de saber veure i embolcallar-nos d’ ella.
ResponElimina