Passes discretes
sense soroll ni afany,
desperten l'alba
en anunci de claror,
entre senders de bromalls.
Flaires de foc
feinegen paraules,
i acaronen
vetllades de poetes,
rapsodes i trobadors.
Veus llunyanes
enalteixen els mots,
ombres de lluna
en anunci de foscor,
acullen somnis d'amor.
Els bromalls fan passadís a la llum que matineja i els sons que l'acompanyen. Comença un nou dia; clareja el somni i la companyonia, la qual continua més enllà de l'arc diürn.
ResponEliminaEl somnis d'amor sempre ens mantenen desperts... i passegem pels camins de la ment i del cor, de vegades la boira ens abraça però la lluna ens retorna al camí...
ResponEliminaDes del far bon dia.
onatge
Sempre és gratificant, que la companyia vagi més enllà d’aquest arc de color, de vida, de llum, de somnis d’amor.
ResponEliminaGràcies, Pilar.
Tant si és l’alba com si és la lluna, sempre hi ha claror en el camí si no esvaïm els somnis.
ResponEliminaBona nit, Onatge.