L |
a llum s’esmortia, lentament, entretant anava assaborint els meus onírics records d’estius passats. Recolzada sota el majestuós roure que hi havia davant de casa, un xiuxiueig cerimoniós em va treure de les meves cabòries . De bell antuvi, com si s’hagués obert una porta en el temps, una cort d’antics druides es van asseure entorn al roure, en un silenciós cercle. Embolcallats d’una somorta boirina, vaig albirar com aquells éssers de temps remots van començar a debatre les seves filosofies, en una gran sala improvisada, sota el meu arbre com a testimoni.
- El dia i la nit s’abracen efímers, doncs Mabon ens visita en un temps en que els arbres es despullen i s’acomiaden de les seves fulles, convidant-nos a desfer-nos de tot el que és vell – va dir, l’home de llarga barba.
Aclaparada dins aquella boirina, amagada darrera la brolla, vaig observar com aquells personatges d’antigues històries, donaven la benvinguda a l’equinocci de tardor amb el respecte que aquell moment els hi mereixia.
- Així ha de ser – va seguir, el més jove : “ Per renéixer s’ha de morir “.
Aquella tardor, cisellada amb terra adormida i flaires de melangia, no la oblidaria mai. Tampoc sabria si el moment que havia compartit, sota el vell arbre, era verdader o producte de la seva imaginació d’adolescent. Però això poc importava ara, doncs encara que els anys li havien pintat d’argent els cabells i de solitud la casa, mentre la memòria no se li esvaís, sempre recordaria les darreres paraules que va escoltar sota el roure:
Terra que saludes la foscor
Acomiades temps de disbauxa, i
Recites poemes d’enyor
Donant pas a la malenconia,
Onejant al vent la fulla caiguda
Renaixent després de la mort.
M'agradat molt aquest conte de tardor, l'has clavat
ResponEliminaGràcies, Anònim. Benvingut a les meves ales de paraules.
ResponEliminaMolt bé papallona blava has fet un complet homenatge a la tardor, un conte i uns versos realment suggeridors
ResponEliminauna salutació cordial
joan
Gràcies, Joan. La tardor, tal vegada, ens obra una porta a records i sentiments enyorats.
ResponEliminaUna abraçada.
Anónimo M dice: ...me gusta mucho este cuento y, como no, la similitud que estableces con Momentos/Sentires mediante la frase: "per renéixer s'ha de morir" es muy muy muy buena. Sobre el poema Tardor... reconozco que provoca y evoca... Sensaciones y Sentires.
ResponEliminaSeguiré dejandome caer por tu Blog, con tu permiso!!, y, , todo mi animo para que sigas escribiendo.
Fins aviat Papallona Blava.
Gràcies, de nou, Anònim. Em dóna alegria saber que quan la meva ploma imprimeix paraules que, s’esmunyen del pensament, poden transmetre sentiments a altres persones quan les llegeixen. Això fa que, al menys per a mi, escriure sigui viure i somniar.
EliminaAmb agraïment de que et passegis per les meves ales de paraules.
Arreveure.