M'agradaria ser l'Albada, perquè la rosada fresca i matinera, m'esperi regalimant pètals d'esperança, mentre obro els ulls...O sento Ales, no me n'he pogut estar...
Gràcies a tu, M. Roser, per les teves amables paraules. És veritat que de vegades, diem molt més amb pocs mots. Sentiments que ens sorprenen amb el cor esbroquellat. Abraçades de tornada amb olor de rosada.
Gràcies, Sa lluna. Sempre m’agrada acompanyar les paraules amb la imatge o potser és una imatge que ens esgarrapa paraules. Més petons de tornada, lluna mediterrània.
Jordi, gràcies per unes paraules que agraeixo molt i sempre poso a recer de les ales. No sé si és poesia visual, com em dius, o bé és, com li he comentat a Sa lluna, una conjunció de sensacions que fa volar la inspiració a batec d’ales, fent brollar les paraules. Potser la imatge és primer o, tal vegada, és la paraula que la inspira...? Abraçades.
Papallona, preciós...Molta bellesa amb pocs mots!
ResponEliminaM'agradaria ser l'Albada, perquè la rosada fresca i matinera, m'esperi regalimant pètals d'esperança,
mentre obro els ulls...O sento Ales, no me n'he pogut estar...
Petons de rosada.
Gràcies a tu, M. Roser, per les teves amables paraules. És veritat que de vegades, diem molt més amb pocs mots. Sentiments que ens sorprenen amb el cor esbroquellat.
EliminaAbraçades de tornada amb olor de rosada.
Que bonic Papallona!, m'agradaria ser la rosa on reposa la rosada,bellesa sempre admirada.
ResponEliminaPetons dolços com les teves paraules,
Gràcies, Audrey. És una bonica estampa veure una rosa amb gotes de rosada mentre l’albada desclou els ulls amb esperança.
EliminaPetons de tornada.
Preciós, amb una presentació molt original.
ResponEliminaBessets, papallona!
Gràcies, Sa lluna. Sempre m’agrada acompanyar les paraules amb la imatge o potser és una imatge que ens esgarrapa paraules.
EliminaMés petons de tornada, lluna mediterrània.
Preciós, com diu sa lluna. Continues en el camí de la poesia visual. O gairebé!
ResponEliminaJordi, gràcies per unes paraules que agraeixo molt i sempre poso a recer de les ales. No sé si és poesia visual, com em dius, o bé és, com li he comentat a Sa lluna, una conjunció de sensacions que fa volar la inspiració a batec d’ales, fent brollar les paraules. Potser la imatge és primer o, tal vegada, és la paraula que la inspira...?
EliminaAbraçades.
molt evocador poema i imatge, l'albada de la mirada...
ResponEliminagràcies per les visites i la companyia papallona
abraçades, delicades
joan
Gràcies a tu, Joan, i a tots els que m’acompanyeu en els meus humils esvoletecs.
ResponEliminaAbraçades, que espero arribin fins a la teva finestra de Teià.