%5B1%5D.jpg)
"Viatger davant d'un mar de núvols."
Quadre de Caspar David Friedrich
Boira baixa i espessa
que t' instal·les dins el pensament,
amagues encanteris de mags i fetilleres
per corprendre l’enteniment.
A vegades com costa de treure boires del pensament!!!
ResponEliminaQui pogués volar enllà, com tu papallona!
És veritat que costa, Carme. Però, tothom podem volar més enllà del pensament, només cal que ens posem les ales i enlairar-nos amb la imaginació.
EliminaAbraçades de moltes papallones !
Si la boira se'ns fica al pensament, mirarem de fer-la fora amb un raig de llum que ens permeti veure-hi clar...
ResponEliminaAleshores, res podrà corprendre els nostres pensaments i ens sentirem lliures!
Petonets d'anada.
Tens molta raó, també, M. Roser. Encara que cadascú necessita el seu temps per esvanir les seves boires i esperar que entri la llum, és clar.
EliminaPetons de tornada.
Ni el vent és capaç de fer marxar la boira que s'instl.la i no deixa veure més enllà d'un pam per davant nostre.
ResponEliminaHi ha boires que costen una mica més que d’altres. Però, de ben segur, amb el temps i potser la claror que hi vulguem que hi hagi dins nostre, fa que s’arrossegui per marxar cap un altre indret.
EliminaPapallona blava contra boira blava.
ResponEliminaPotser la boira es va tenyir en algun esvoletec. Qui sap.
EliminaGràcies, Jordi. Una abraçada.