Va entrar a la seva vida
sense demanar permís,
amarant-li les emocions.
Però, al primer entrebanc,
fugí esperonant els talons
quan s’atansà a la propera estació;
no fos cas que el tren de l'amor
rodés a una velocitat vertiginosa
i el compromís, la responsabilitat,
la lleialtat, la dolçor i la tendresa
l’atrapessin dins els cor
amb les portes closes,
privant-li de marxar.
Va sortir de la seva vida
sense comiat,
arrossegant-li les il·lusions.
I les il·lusions costen de tornar... però em d'aconseguir que tornin, malgrat tots els desencisos.
ResponEliminaÉs veritat, Carme. Però, com bé dius, sempre han de tornar.
Eliminala por a les emocions i a l'amor amb lletres majúscules, ja passa això papallona, però com totes les pors s'han d'afrontar i en aquest cas guanyar encara val més la pena !!
ResponEliminaabraçades !!
joan
La por al compromís tenalla les emocions, fent de l’amor covardia.
EliminaMés abraçades de papallones.
Hi ha persones que tenen por al compromís, o potser la por és una de les moltes excuses que s'inventen, per tal de treure's de sobre el sentiment de culpa...
ResponEliminaSe'n va endur les seves il·lusions, però no era conscient del què es perdia...Segurament no devia trigar gaire en sentir la buidor de les emocions...
La propera il·lusió, que no la deixi entrar sense permís!
Petonets de bona nit
Potser es serveixen de la por per acomodar sentiments que no volen reconèixer, encara que vagin embolcallats de solitud.
EliminaTot i així, les il•lusions sempre entren sense trucar a la porta, és clar.
Més petons de tornada.
Aquesta por...
ResponEliminaPerò les i.lusions tornen amb força, no cal esperar, un dia es presenta
Petons
Josep
Il•lusions i coratge per anar allà on el cor ens digui. Sense por ni covardia, Josep.
EliminaMés abraçades.
La primera vegada que el vaig llegir te'l vaig agafar, en aquells moments era just el que necessitava per expressar el que sentia. I encara que no fos meu i que vaig esmentar a l'autora, crec que va
ResponEliminaarribar on volia que arribés.
Avui he tornat per explicar-t'ho i per donar-te les gràcies.
Bessets, papallona bonica!
EliminaGràcies a tu, Lluna. Em fa feliç que unes poques paraules meves t’hagin donat el recer que necessitaves. Agraeixo que m’ho hagis explicat, doncs em dóna molta alegria.
Més petons i abraçades que volen de tornada.
Amb trens carregats de poesia el desencís és menys desencís. O més! No ho sé.
ResponEliminaSuposo que tot depèn del que s’espera rebre o trobar. Penso...
Elimina