Tal vegada, a aquella noia que reposa solitària al costat del seu gos, només li cal recordar vells temps, quan es pintava la vida amb color de felicitat, per sobreviure cada dia i cuidar del seu fill, sense cap més camí per recórrer. Però a l’ home que s’amaga darrera uns matolls per observar-la, només li queden llàgrimes d’oblit que li rodolen pel rostre, sota el pes de l’orgull i la por, aturant el desig d’acostar-s’hi per demanar-li perdó. Foscor, llunyania, amargor, tristesa i soledat seran el seus amics despietats que sempre l’acompanyaran, a partir d’ara, en el camí que s’ha dibuixat.
Ans el contrari, la soledat és una vella amiga per a ella perquè ell li havia acostumat quan encara vivia a casa. Per tant, ara, quan arriba a la llar, sap que no està sola, doncs sempre li espera la companyia de la tranquil·litat, l’alegria i el goig de saber que sempre hi serà el seu fill per cuidar-la. Mentrestant, ell, avergonyit, fuig desesperat sabent que mai podrà retornar al seu costat, doncs ja és massa tard per recuperar el món que va deixar, sense mirar enrere, sense estimar.
La vida pintada de felicitat, és una joia , però no tothom té el goig de gaudir-ne...
ResponEliminaUna separació traumàtica; sembla que ell l'ha abandonada, i se'n penedeix, però és feble, incapaç de demanar-li perdó, malgrat diria, que la segueix estimant...
Per a ella sembla que ha estat com una alliberament, ara sap a què atenir-se, i que sempre tindrà una bona companyia, que li serà fidel.
La d' ell,serà una trista vida, potser si hagués deixat l'orgull de banda i li hagués demanat perdó, qui sap...
La foto de la noia se li escau molt, al text.
Petonets estiuencs d'anada, dins d'una flor amb nèctar per a papallones.
De vegades s’ha de tenir molta compta amb els desitjos que tenim perquè es poden fer realitat. Històries com la de la noia del banc es repeteixen molt i, gairebé sempre, la llibertat que ell somniava se li converteix en un mal son, mentre que la soledat per a ella és el millor que li podia passar, doncs millor sola al costat dels fills que mal acompanyada per una parella que li complica la vida, oi? Qui és realment lliure?
EliminaAbraçades de tornada, M. Roser.
Molt en compta!! gairebé lletra a lletra, i tot i així els desitjos poden ser interpretats pels déus de mil maneres.
ResponEliminaNo hi ha millor companyia que un mateix i en aquests casos més.
Aferradetes!!
Gràcies, Lluna. Totalment d’acord amb tu, tal i com també li he comentat a la M. Roser, els desitjos es poden transformar en mal sons. Depèn de com els demanen, els sentim o com són rebuts per l’Univers que sempre torna la resposta.
EliminaAbraçades.
és en part trist però és clar que és millor una soledat tranquil.la i acceptada que el turment d'una mala companyia... De tota manera també la soledat cal prendre-la com una etapa de regeneració per obrir-se a nous i desconeguts camins
ResponEliminasalutacions papallona !! ;-)
Tens molta raó, Joan. La soledat pot ser una gran companya que t’obre noves portes o, tal vegada, portes que feia molt temps que estaven tancades, obrint-se a noves oportunitats.
EliminaAbraçades de tornada.