S'endinsa dins nostre un polsim de sentiments, mentre van degotant esquitxos de plor i de vida... Veig que has triat la paraula solitud, tot un doll d'emocions. M'agrada! Un petó i un somriure.
Gràcies, M. Roser. Quan les paraules esclaten, la vida s’obre davant nostre. He escollit la paraula Solitud perquè ens parla de moltes coses i, com molt bé dius, són dolls d’emocions que ens embolcallen. Petons i més somriures de tornada.
Gràcies, Audrey. Els sentiments comencen per petits rieranys que van cap el riu de la vida on, de vegades s’hi esfondra l’ànima esquitxant crits d’esperança o potser continua navegant, sense enjòlit, fins a la mar. Abraçada de tornada.
benvolguda papallona blava, tens un regalet al meu blog
ResponEliminauna abraçadeta
joan
Joan, ja he vist el teu regalet. Gràcies per fer-me Liebster blog.
EliminaAbraçades de tornada.
mil gracias por regalarnos tan bella y profunda frase querida y admirada poetisa. Besinos con todo mi cariño y feliz inicio de semana.
ResponEliminaGracias a ti, apreciada Ozna. A veces las frases estallan en el alma, rompiéndose en mil pedazos como los cristales.
EliminaBesos hacia tu morada.
Un crit de vidre, de vida còsmica, de consciència lúcida. Dur, feridor, molt sincer.
ResponEliminaTorno de seguida.
Jordi, de vegades, hi ha crits silenciosos que trenquen el cor i esclaten les paraules.
EliminaAbraçades i gràcies per tornar.
Recorda el lleu batec d'ales, que també és, de fet, una mena d'esfondrament.
EliminaS'endinsa dins nostre un polsim de sentiments, mentre van degotant esquitxos de plor i de vida...
ResponEliminaVeig que has triat la paraula solitud, tot un doll d'emocions.
M'agrada!
Un petó i un somriure.
Gràcies, M. Roser. Quan les paraules esclaten, la vida s’obre davant nostre. He escollit la paraula Solitud perquè ens parla de moltes coses i, com molt bé dius, són dolls d’emocions que ens embolcallen.
EliminaPetons i més somriures de tornada.
Rierol de sentiments que degota i que arrela a terra, hi ha vida sentida!.
ResponEliminaAbraçada Papallona,
Gràcies, Audrey. Els sentiments comencen per petits rieranys que van cap el riu de la vida on, de vegades s’hi esfondra l’ànima esquitxant crits d’esperança o potser continua navegant, sense enjòlit, fins a la mar.
ResponEliminaAbraçada de tornada.