La meva foto
"El simple aleteig d'una papallona pot canviar el món" (Proverbi xinès)
ALES DE VIDRE,
ESVOLETECS DE COLOR.
ENCANT LLUMINÓS.




dilluns, 23 d’abril del 2012

AMB FLORS I PARAULES

                                                     - CONTE DE SANT JORDI -


E
l jardí romania desolat des de feia molt temps. Les flors, amb colors endolats, defugien la llum mentre els seus pètals entristits queien a terra en un amarg comiat, arrossegats pel vent. Temps ençà, quan la vida lluí plena de cants i meravelles, en tots els seus racons s’hi prodigaven versos enamorats de poetes. Però ara, el silenci era l’únic rapsode.

   Al fons, a recer d’una alzina, damunt una taula de pedra ferida per l’oblit, un llibre amb fulls  descolorits d’enyorança, reposava sense que ningú gosés llegir les seves paraules esborrades, amb ressò d’antigues faules de dracs i cavallers, de princeses i lloances. Al seu costat, un vell banc cobert de brolla esperava l’arribada de la damisel·la enamorada.

   Aleshores i com cada any, a trenc d’alba, en un esclat màgic de llum i garlandes, el jardí oblidat va despertar del seu encanteri. Les flors ballaven impàvides, abillades amb colors de primavera. Poc a poc, com figura de tènue fulgor, ressorgí  una delicada figura.
Sempre puntual a la cita s’assegué en el seu banc de pedra per retrobar, una altra vegada, el llibre de versos i rondalles, d’al·legories i llegendes que reposava sobre la taula. Acaronat per tan bella dama, de llargs cabells daurats i perfum de rosa blava, el llibre va despertar lentament de la seva letargia, resplendint cada full com guspires daurades.  Entretant... els mots anaven desvetllant versos, arraulits als fons de les pàgines, endormiscats entre pètals.

Amb això, el xiuxiueig del vent va ser estendard de la seva arribada:

   - Hola, estimada !! – li va dir, el galant cavaller d’argentada armadura. Tu ets la flor més bonica d’aquest jardí.
  
   - Benvingut !! – li va respondre ella, enrogida. Tu ets qui enamora les meves paraules.

   Embadalits l’un de l’altre, les seves mirades descobriren el secret anhel d’un petó. Però, sense adonar-se’n, el vel del crepuscle, ignot del seu esbalaïment, els va embolcallar quan, encara, molts versos cercaven  la càlida lluïssor igual que l’esvoletec d’una falena.
El darrer besllum del dia es va apagar, abaltit. Els amants es van acomiadar fins a la propera diada. El llibre i la rosa reposaren junts, l’un al costat de l’altre i, un cop més, el silenci va esmorteir les darreres paraules...:



“... Pètals de versos
      estotjats entre llibres,
          somnien amors.”



8 comentaris:

  1. Papallona , preciós preciós...el símbol d'un amor tendre, romàntic i una mica platònic...Pensar que només es poden veure de diada en diada! El llibre oblidat , a recer d'una alzina, que es desperta acaronat per una bella dama...

    I aquests pètals de versos que somnien amors...
    (Amb el teu permís m'enduré aquests tres versets)
    Llegir aquest conte tan entranyable, ha estat per a mi la cirereta del pastís, d'una de les nostres tradicions que més m'agraden i que més en gaudeixo.
    Petons amb olor de roses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, M. Roser. Ja saps que tens el meu permís, sempre i quan se’n digui l’autoria, així ho tinc posat al blog, igual com fan altres blogaires.
      Sant Jordi és una de les més belles tradicions nostres i jo, també, en gaudeixo molt esvoletegant en mig de llibres i aroma de roses.
      Abraçades d’anada, amb flors i paraules.

      Elimina
  2. mil gracias querida y admirada poetisa por concedernos el privilegio de ser participes de tan bello cuento. Muchos besinos con todo mi cariño y feliz inicio de semana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcias a ti, amiga Ozna. Sant Jordi és una gran celebración para todos los catalanes. Yo he hecho mi pequeña aportación para tan significativa fiesta.
      Abrazos hacia tu morada.

      Elimina
  3. Preciós conte per la Diada!, un amor que esclata en una data màgica. Gràcies pel regal i felicitats per la delicadesa de de les teves paraules.

    Abraçades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Audrey. El meu conte és una petita aportació per la nostra tan estimada Diada. Si us ha agradat, les meves ales ja esvoletegaran alegres. Felicitats a tots vosaltres i abraçades amb flors i paraules.

      Elimina
  4. Verbs vigorosos, enèrgics, talment adjectius. I més esponerosos encara. Que ja és dir!
    El poema final és esplèndid, un esclat de llum, ben màgic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, mestre Dorca. Tota paraula que arriba des de la teva Adverbia, queda a recer de les meves senzilles ales, amb el goig i l’honor de rebre-les.
      Una abraçada d’ales de paraules.

      Elimina

GRÀCIES PER ACOMPANYAR-ME AMB LES TEVES PARAULES.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

SEGUIDORS DE LES MEVES PAPALLONES

QR PAPALLONA BLAVA

QR PAPALLONA BLAVA

INFORMACIONS

INFORMACIONS
Protected by Copyscape Originality Checker